top of page
5.jpg

Ragnar Lothbrok

El Primer Rei

Ragnar Lothbrok Era fill del rei Sigurd de SuĆØcia i germĆ  del rei Gottfried de Dinamarca. El sobrenom es deu al fet que Ragnar portava uns pantalons de cuir fets per la seva dona Lagertha considerant-ho afortunat. Des de la seva joventut, Ragnar va participar en moltes campanyes de guerra guanyant-se l'autoritat del gran "rei del mar". Era el clĆ ssic aventurer vĆ­king. Un home d'origen noble, ho va aconseguir tot sol, grĆ cies a les habilitats militars i el coratge personal. DesprĆ©s d'haver extret en campanyes de guerra enormes riqueses, Ragnar ha reunit el seu propi regne, havent pres sota el seu control part de les terres daneses i sueques. No obstant aixĆ², va seguir sent un lladre de cor.

1.jpg

Rei Sami

Rei de FinlĆ ndia

El rei Sami, Llegendes, podia parlar amb els Ć³ssos (Karhu). El rei Sami va agafar els seus enemics per sorpresa i, fins i tot quan no tenien por, els atacs inicials provocats van ser suficients per desconcertar els seus enemics.
La cultura del rei Sami nega tots dos perquĆØ coneixen els vĆ­kings i provenen de terres encara mĆ©s dures, no nomĆ©s aixĆ², sinĆ³ que sĆ³n un poder terrestre, no un poder marĆ­tim, de manera que si s'utilitzen correctament les seves tropes podrien canviar fĆ cilment el rumb contra les forces vĆ­kings.
El rei Sami va poder ser invencible a terra, perĆ² no al mar, perĆ² el poble sami va poder comerciar de manera ramificada, i aixĆ² els va donar l'avantatge de ser invencibles a la seva prĆ²pia terra.

2.jpg

Gorm el Vell

Rei de Dinamarca

Gorm el Vell. Va ser un vĆ­king danĆØs, membre de la campanya del "Gran ExĆØrcit" durant la qual va guanyar una fama considerable. El vĆ­king d'origen no famĆ³s, que havia ascendit grĆ cies a la seva intelĀ·ligĆØncia i talents militars, era un home pragmĆ tic i prudent. Com a resultat, es va convertir en rei i va donar poder heretat. Els historiadors moderns li van donar el sobrenom de "Vell" per distingir-lo de l'altre rei d'East Anglia, Guthrum.

4.jpg

Cnut El Gran

Rei de l'Imperi del Mar del Nord

Cnut Sweynsson.  El rei vĆ­king mĆ©s gran de la histĆ²ria, que va unir gairebĆ© tota EscandinĆ via. En el cenit del seu poder, el seu paĆ­s no era inferior al Sacre Imperi RomanogermĆ nic. TambĆ© va crear tingled ā€” un esquadrĆ³ de les famĆ­lies mĆ©s nobles, la FundaciĆ³ de cavalleria. Knut Great se sol assenyalar com el governant savi i reeixit d'Anglaterra, malgrat la bigamia i diverses crueltats. Molt probablement aixĆ² es deu al fet que la informaciĆ³ sobre aquella ĆØpoca es va obtenir principalment de fonts escrites de representants de l'EsglĆ©sia, amb qui Knut sempre va tenir una bona relaciĆ³.

7.jpg

Sweyn Forkbeard

Rei de Dinamarca

Sweyn Forkbeard Va ser el primer rei vĆ­king al tron britĆ nic. Ɖs allĆ  - per la manera especial de tallar la barba i el bigoti - va rebre el seu sobrenom HARKBEARD. Sven era un tĆ­pic guerrer vĆ­king, va ser batejat en el cristianisme, tot i que el fet del baptisme Sven va tractar de manera purament formal, encara adorant als dĆ©us pagans, i en moments crucials els va portar generosos sacrificis.

9.jpg

Sigurd Ull de serp

Rei de Dinamarca

Sigurd Serp a l'ull. Sigurd era el quart fill d'Aslaug i Ragnar. El sobrenom que va rebre per una marca especial al seu ull (anell al voltant de la pupilĀ·la). Era la marca d'Ouroboros, la serp mitolĆ²gica dels vĆ­kings. Era el favorit de Ragnar. Un guerrer valent, es va fer famĆ³s com a terratinent diligent i bon home de famĆ­lia. Juntament amb els seus germans tambĆ© es va venjar del seu pare. Al seu retorn d'Anglaterra, Sigurd es va barallar amb el rei Ernulf i va morir en un enfrontament intestinal.

12.jpg

Earl Haraldson

Rei de Kattegat

Earl Haraldson va ser el rei vĆ­king local de Kattegat abans que Ragnar Lothbrok. Es va veure embolicat en una lluita pel poder i la glĆ²ria amb el seu successor abans de la seva mort.

14.jpg

Visbur

Rei d'Uppsala

Visbur o Wisbur.  Visburr va governar desprĆ©s del seu pare Vanlande. Es va casar amb la filla d'Audi Rich i li va donar un rescat: tres iardes grans i una moneda d'or. Van tenir dos fills: Gisl i Andur. PerĆ² Visburr la va deixar i es va casar amb una altra dona, i ella va tornar amb el pare amb els seus fills. Visburr tambĆ© va tenir un fill anomenat Domalde. La madrastra de Domalde li va dir que conjurĆ©s la desgrĆ cia. Quan els fills de Visbur tenien dotze i tretze anys, van venir a Domalde i van demanar el rescat de la seva mare. PerĆ² es va negar a pagar. Llavors van dir que la moneda d'Or de la seva mare seria la mort del padrin de la seva espĆØcie, i se'n van anar a casa. Es van tornar a girar cap a la bruixa i li van demanar que ho fes perquĆØ poguessin matar el seu pare. I la bruixa Hulda va dir que no nomĆ©s faria aixĆ² sinĆ³ tambĆ© que, d'ara endavant, l'assassinat d'un parent es faria perpĆØtuament a la casa dels Yngling. Van estar d'acord. Llavors van reunir la gent, van envoltar la casa de Visburr a la nit i el van cremar a la casa.  

17_edited.jpg

Sveigder

Rei de SuĆØcia

Sveigder o Sveider.  Sveider va comenƧar a governar desprĆ©s del seu pare Fjolner. Va prometre trobar l'habitatge dels dĆ©us i el vell Odin. Va viatjar per tot el mĆ³n sol. Aquell viatge va durar cinc anys. DesprĆ©s va tornar a SuĆØcia i va viure una estona a casa seva. Es va casar amb una dona anomenada Vana. El seu fill era Vanlande. Sveider va tornar a buscar l'habitatge dels dĆ©us. A l'est de SuĆØcia, hi ha una gran finca anomenada "By the Stone". Hi ha una pedra gran com una casa. Un vespre desprĆ©s de la posta de sol, mentre Sveider caminava des de la festa fins a la seva cambra de dormir, va mirar la pedra i va veure un nan assegut al seu costat. Sveider i els seus homes estaven molt borratxos. Van cĆ³rrer cap a la pedra. El nan es va quedar a la porta i va trucar a l'Sveider, oferint-se a entrar si volia conĆØixer l'Odin. Swagger va entrar a la pedra, es va tancar immediatament i Sveider no en va sortir mai.    

20_edited.jpg

Ingjald

Rei de SuĆØcia

Ingjald.  Ingjald era fill del rei d'Uppsala Enund Road. La capital del regne d'Enand era Old Uppsala, on ting tots els sveys es reunien i feien sacrificis. Durant un d'aquests tings, Ingjald va jugar amb els fills d'un altre rei i va perdre la partida. L'Ingjald estava tan enfadat que va comenƧar a plorar. Aleshores, el seu tutor Svipdag Blind va ordenar que el cor del llop fos rostit i donat de menjar a Ingjald. AixĆ² explica per quĆØ Ingjald era dolent i insidiosa. Amb les seves accions vitals, Ingjald va justificar completament el sobrenom que se li va donar. Hi havia molts reis diferents a SuĆØcia en aquell moment, i encara que els reis d'Uppsala eren considerats suprems, era un cap nominal. Els reis estaven ampliant els seus territoris, netejant boscos. Tanmateix, Ingjald va prendre un camĆ­ diferent. Va convidar set reis locals, inclĆ²s el seu sogre, a la festa del seu pare.  Sis d'ells van arribar, i el setĆØ rei es va quedar a casa, sospitant que alguna cosa anava malament. A la festa, Ingjald va succeir al seu pare i va prometre augmentar el paĆ­s a la meitat. I al vespre, quan tots els reis estaven borratxos, Ingjald va sortir de les cambres i els seus homes li van calar foc. Tots sis reis van morir, i Ingjald va prendre les seves terres. 

23_edited.jpg

Harald Hardrada

Rei de Noruega

Harald Sigurdsson,  Era escultĆ²ric i guapo, amb els cabells ros, la barba i el bigoti llarg. Una de les seves celles era una mica mĆ©s alta que l'altra. Harald era un governant poderĆ³s i ferm, fort de ment; tothom deia que no hi havia cap governant als PaĆÆsos del Nord que l'igualĆ­s en la raonabilitat de les decisions i la saviesa dels consells donats. Era un gran i valent guerrer. El rei tenia una gran forƧa i manejava les armes amb mĆ©s habilitat que qualsevol altre. Va guanyar una sĆØrie de victĆ²ries sobre els danesos i els suecs. Va tenir cura del desenvolupament del comerƧ i l'artesania, va fundar Oslo i finalment va establir el cristianisme a Noruega. Va ser el "Ćŗltim vĆ­king", la vida del qual s'assembla a una novelĀ·la d'aventures. Era un rei molt eficient, perĆ² la passiĆ³ pel viatge era la seva mĆ©s forta. 

25.jpg

Hugleik

Rei de SuĆØcia

Hugleik, el fill d'Alv, es va convertir en rei dels sveys desprĆ©s de la mort del seu pare i oncle, perquĆØ els fills d'Yngwie eren llavors nens. Hugleik no era bĆØlĀ·lic, perĆ² li encantava seure tranquil a casa. Era molt ric perĆ² avaro. Va tenir molts bufons, arpistes i violinistes a la cort. TambĆ© hi havia bruixots i bruixots diversos. Una vegada, el regne d'Hugelik va ser atacat per l'exĆØrcit del rei de la marina Haki. Hugelik va reunir els seus vĆ­kings per protegir-los. Els dos exĆØrcits es van trobar al camp de les FĆŗries. La batalla era calenta. L'exĆØrcit d'Hugleik va patir grans pĆØrdues. Llavors dos dels vĆ­kings Svey, Svipdag i Geigad, es van precipitar cap endavant, perĆ² contra cadascun d'ells van venir sis cavallers de Haki, i van ser fets presoners. En Haki va travessar la paret de l'escut fins a Huglik i el va matar a ell i als seus dos fills. DesprĆ©s d'aixĆ², els sveys van fugir, Haki va conquerir el paĆ­s i es va convertir en rei dels sveys.

1_edited.jpg

Harald Fairhair

Primer rei de Noruega

Era mĆ©s poderĆ³s i mĆ©s fort que tothom, molt guapo, de ment profunda, savi i valent. Harald va fer el vot de no tallar-se ni pentinar-se fins que s'haguĆ©s apoderat de tota Noruega amb impostos i poder sobre ella. DesprĆ©s de la victĆ²ria, Harald es va declarar rei de la Noruega Unida, es va tallar els cabells i va rebre el sobrenom amb el qual Ć©s Ć mpliament conegut - Fairhair. El primer rei escandinau, que es pot comparar amb els reis d'Europa occidental. AixĆ­ doncs, va organitzar un sistema fiscal de ple dret, que, per cert, va provocar que els noruecs insatisfets fugissin massivament a IslĆ ndia. 

29_edited.jpg

Domar

Rei de SuĆØcia

Domar, fill de Domalde, va governar desprĆ©s d'ell. Va governar el paĆ­s durant molt de temps, i en el seu temps hi va haver bones collites i pau. No es diu res d'ell, excepte que va morir de mort natural a Uppsala, i va ser portat als Camps de les FĆŗries, i allĆ  cremat a la vora del riu. Hi ha les seves lĆ pides.

32_edited.jpg

Erik Red

rei

Erik Thorvaldsson,  Erik  El vermell Ć©s un dels vĆ­kings mĆ©s famosos. Era conegut pel seu carĆ cter salvatge, els cabells vermells i el desig imparable d'explorar noves terres. En general, podem dir que Eric Ć©s el vĆ­king perfecte en la forma que els representem: un ferotge salvatge, hĆ bil guerrer, pagan inveterat i valent del mar. I sense ell, la histĆ²ria dels vĆ­kings no seria tan interessant.

34.jpg

Abric gris Harald

Rei de Noruega

Capa grisa del rei Harald (abric gris de Harald)  Segons una versiĆ³, Harald II va rebre el seu sobrenom Grey Coat per ajudar el seu amic comerciant islandĆØs, que va navegar a Hardanger, a vendre tots els seus productes: pells d'ovella, que al principi es venien molt malament. En presĆØncia del seu poble, Harald II va comprar una pell, les altres van seguir l'exemple del rei i la mercaderia es va vendre molt rĆ pidament. I l'eminent comerciant va rebre d'ara endavant un nom amb el qual va passar a la histĆ²ria.

37_edited.jpg

Haakon el bo

Rei de Noruega

Haakon Haraldsson,  Hakon va deixar el record d'ell mateix com un governant decidit perĆ² humĆ  que es preocupava per la llei i s'esforƧava per establir l'ordre i la pau al seu paĆ­s. Hakon tenia una ment sĆ²bria i va saber abandonar les seves prĆ²pies ambicions per aconseguir el resultat desitjat. Haakon, per descomptat, era cristiĆ  i volia aportar una nova fe al seu paĆ­s. Tanmateix, quan va resultar que la majoria de la seva gent no estava d'acord amb la nova fe, va tornar immediatament al vell culte. El sobrenom "Bo" diu alguna cosa, i pocs governants han aconseguit passar a la histĆ²ria amb aquest nom, i els Haakon ho van aconseguir prou aviat. La tradiciĆ³ li atribueix la glĆ²ria del creador de les lleis i del valerĆ³s defensor de la seva terra natal.

40_edited.jpg

Horik

Rei de Dinamarca

Horik - el gran guerrer vĆ­kings, el Ššing estava orgullĆ³s del seu origen escandinau i era molt fidel als dĆ©us. Era educat amb els seus companys, estimava la seva famĆ­lia, era dur a la batalla i sempre al capdavant. Tanmateix, el seu costat fosc era mĆ©s visible que el de clar. Horik s'enorgulleix del seu poder, sempre exigit de tota lleialtat i obediĆØncia, perĆ² mai va reconĆØixer els seus companys, mostrant una gran falta de respecte cap als seus companys. Horik tambĆ© era un enemic fanĆ tic dels noruecs i odiava especialment els cristians, creient que la seva religiĆ³ era incompatible amb els dĆ©us nĆ²rdics.  

35.jpg

La reina Lagertha Lothbrok

Reina de Noruega

Segons la llegenda, Lagertha Lothbrok era un paĆ­s d'escut vĆ­king i governant de l'actual Noruega, i l'antiga esposa del famĆ³s vĆ­king Ragnar.

Ladgerta, que tenia un esperit inigualable encara que un marc delicat, va cobrir amb la seva esplĆØndida valentia la inclinaciĆ³ dels soldats a vacilĀ·lar. PerquĆØ ella va fer una sortida i va volar cap a la rereguarda de l'enemic, agafant-los desprevinguts, i aixĆ­ va convertir el pĆ nic dels seus amics en el campament de l'enemic.

Pel que fa a la inspiraciĆ³ per al personatge de Lagertha, concretament, un bon suggeriment que s'ha presentat Ć©s que Lagertha podria estar connectat amb la deessa nĆ²rdica Thorgerd.

Lagertha era el lĆ­der!

18.jpg

Reina de SuĆØcia Sigrid la Orgullosa

Reina de SuĆØcia

 Sigrid l'Orgullosa era la bella perĆ² venjativa filla de Skogul-Tosti, un poderĆ³s noble suec. A les sagues nĆ²rdiques, Sigrid figurava entre les dones vĆ­kings mĆ©s poderoses. Era una pagana de sang que es negava a batejar-se sense importar quĆØ fos. Era preciosa, perĆ² estava tan orgullosa d'ella mateixa que va rebre el nom de "Alta". Tot i que Sigrid es va criar dins d'un paĆ­s dominat pel cristianisme, va decidir seguir el camĆ­ antic: el pagan. Sigrid adorava els dĆ©us nĆ²rdics i creia en el seu gran poder. En lloc de seure allĆ  i esperar el dia del judici, la Sigrid va viure la seva vida al mĆ xim seguint l'antic camĆ­.

3.jpg

Rei Ecbert

Rei de Wessex

El rei Ecbert era el rei mundĆ  i ambiciĆ³s de Wessex i MĆØrcia, els anys de formaciĆ³ del qual es van passar a la cort de l'emperador Carlemany. Un home ambiciĆ³s i obert de ment, de forƧa, coneixements i voluntat d'utilitzar aquestes qualitats amb decisiĆ³. Havia desenvolupat un fort respecte pel seu nou enemic/aliat Ragnar Lothbrok.

6.jpg

Rei Eric

Rei de Dinamarca

Erik, tambĆ© conegut com Eric el Bo. Eric va nĆ©ixer a la ciutat de Slangerup al nord de Zelanda (Dinamarca), l'illa danesa mĆ©s gran. Erik era molt estimat per la gent i les fams que havien afectat Dinamarca durant el regnat d'Olaf Hunger van cessar. Per a molts semblava un senyal de DĆ©u que Erik era el rei adequat per a Dinamarca. L'Erik era un bon orador, la gent feia tot el possible per escoltar-lo. DesprĆ©s de concloure una assemblea, van anar pel barri saludant homes, dones i nens a les seves cases. Tenia fama d'home sorollĆ³s a qui li agradaven les festes i que portava una vida privada forƧa dissipada.
El rei Erik va anunciar a l'assemblea de Viborg que havien decidit anar en pelegrinatge a Terra Santa.
Erik i una gran companyia van viatjar per RĆŗssia fins a Constantinoble on va ser convidat de l'emperador. Mentre era allĆ , es va emmalaltir, perĆ² de totes maneres es va embarcar cap a Xipre. Va morir a Pafos, Xipre, el juliol de 1103.

8.jpg

Rollo

Rei de Normandia

Rollo era un home de carĆ cter rĆ pid i entusiasta. Era impulsiu i una mica salvatge. L'heroi va rebre el sobrenom de vianant pel seu fĆ­sic: no muntava sinĆ³ que atacava a peu o en un Drakkar. La seva rĆ bia i coratge li van fer guanyar el respecte del seu poble i la fama.

10.jpg

Rei Olaf el Fortut

Rei de Noruega

Un rei noruec a qui Ivar s'acosta inicialment per tal de formar una alianƧa. Hvitserk Ć©s enviat a ell per negociar l'acord, perĆ² Hvitserk demana a Olaf que l'ajudi a enderrocar Ivar. El divertit Olaf fa empresonar i torturar a Hvitserk. Quan Hvitserk es nega a cedir, l'impressionat Olaf accepta atacar Kattegat. DesprĆ©s de la batalla, declara Bjorn rei de Kattegat. Harald estĆ  greument ferit a la batalla i Olaf li salva la vida. Tanmateix, Olaf tambĆ© ocupa el seu regne i mantĆ© a Harald com a presoner.

11.jpg

Olaf Tryggvason

Rei de Noruega

Olaf Trygvasson.  Un vĆ­king nĆ²rdic, un parent del rei Harald Grey Skin. Un aventurer, venerat a Noruega com a predicador del cristianisme i lluitador per la independĆØncia nacional. Olaf, el primer dels reis noruecs, va comenƧar a encunyar monedes.

13.jpg

Ubbe

rei

Ubbe  va ser un dels fills del llegendari vĆ­king Ragnar Lodbrok per una concubina desconeguda. PerĆ² malgrat l'obscuritat de la seva mare, la sang del gran rei havia fet la seva feina. Ubba Ragnarsson Ć©s un guerrer valent i despietat "sense rei al cap" capaƧ nomĆ©s de lluitar. Res mĆ©s el distingia. Com els seus germans, Ć©s un dels lĆ­ders del "Gran ExĆØrcit", assassinat personalment a Edmund, rei d'East Anglia. Ell i Ivar van matar el rei d'Anglaterra Edmund. Un cop reunida una gran flota, Halfdan va decidir capturar una altra part d'Anglaterra, perĆ² va ser assassinat i el llegendari estendard de Ragnar Lothbrok va ser capturat pels britĆ nics.

15.jpg

Ketill Flatnose

Rei de les Illes

Ketill Bjƶrnsson, sobrenomenat Flatnose,  Va ser un poderĆ³s hersir escandinau (tĆ­tol nobiliari hereditari nĆ²rdic antic) a Noruega i una de les regles dels primers colons d'IslĆ ndia. Era una famĆ­lia noble, un guerrer valent i ferotge, el lĆ­der d'una esquadra vĆ­king. Va rebre el sobrenom per la gepa "aplanada" del seu nas.

16.jpg

Jorund

Rei de SuĆØcia

Jorund,  Jorund, fill de Yngvi King, esdevinguĆ© rei a Uppsala. Va governar el paĆ­s, i a l'estiu feia moltes campanyes. Un estiu va anar amb el seu exĆØrcit a Dinamarca. Va lluitar a Yotland, i a la tardor va entrar a Limafjord i hi va lluitar. Es va mantenir amb el seu exĆØrcit a l'estret d'Oddasund. Aleshores Hulaug, rei de Haleig, va descendir amb un gran exĆØrcit. Va entrar a la batalla amb Jorund, i quan els nadius ho van veure, es van reunir en vaixells grans i petits des de tots els costats. Jorund va ser colpejat a trossos i tots els guerrers van ser assassinats a la seva nau. Va nedar perĆ² va ser capturat i portat a terra. Hulaug King va ordenar aixecar la forca. Va conduir-hi Jorund i li va dir que el pengĆ©s. AixĆ­ es va acabar la seva vida. 

1.jpg

Ivar El Desossat

rei

Ivar el Desossat (nĆØrdic antic ƍvarr-beinlausi) Va ser el primer i el fill gran d'Aslaug i Ragnar. Els descendents consideraven Ivar un Berserker, un guerrer de la mĆ xima categoria, que es distingia per la decisiĆ³ i no prestava atenciĆ³ a les ferides, es caracteritzava per una inestabilitat extraordinĆ ria i un temperament ardent. Va atacar els seus enemics amb un rugit fort i ferotge que els va fer entrar en pĆ nic. Aquest Ć©s un vĆ­king que no ha conegut la derrota. La gran agilitat al camp de batalla s'evidencia amb el sobrenom del famĆ³s lĆ­der dels vĆ­kings. Va ser anomenat "Desossat" a causa d'una malaltia desconeguda. L'Ivar no es podia moure sol i ho feia amb l'ajuda dels amics o gatejant. Ivar va reunir un gran exĆØrcit pagĆ  i es va venjar del rei anglĆØs Ella per l'assassinat del seu pare Ragnar Lothbrok. Ivar mai va poder trobar una dona i ampliar la seva famĆ­lia; va morir com un vell malvat i cruel. 

21_edited.jpg

Harald Ragnarsson

LĆ­der del Gran ExĆØrcit PaganĆØs

Halfdan Ragnarsson va ser un rei vĆ­king i un comandant del Gran ExĆØrcit pagan que va envair els regnes anglosaxons d'Anglaterra, a partir de l'any 865.

22_edited.jpg

Haki

Rei de SuĆØcia

Šaki era un famĆ³s vĆ­king del mar. Sovint anava a campaments de guerra amb el seu germĆ  Hagbard, perĆ² de vegades lluitava sol. Hagbard va ser assassinat per un altre famĆ³s vĆ­king Sigurd. Haki va venjar la mort del seu germĆ , perĆ² desprĆ©s d'un temps, Sigvald, el fill de Sigurd, el va expulsar de la seva terra. Reunint un gran exĆØrcit, Haki va anar a la guerra a SuĆØcia. Haki va governar SuĆØcia durant tres anys. Durant tot aquest temps els seus homes van fer campanyes i van obtenir un ric botĆ­. Quan els vĆ­kings de Haki van fer una altra excursiĆ³ de guerra, els nebots Huglek, Jurund i Eric van entrar en la seva possessiĆ³. En assabentar-se del retorn dels Yinglings, molta gent s'hi va unir. La batalla entre els germans i un petit exĆØrcit de Haki va tenir lloc als mateixos camps de les FĆŗries. Haki va lluitar molt dur, va matar l'Eric i va tallar la pancarta dels germans. Jurund amb el seu exĆØrcit va fugir als vaixells. No obstant aixĆ², en Haki va rebre en combat ferides tan greus que tenien una premoniciĆ³ de la seva imminent mort. Va ordenar que el seu vaixell de guerra fos carregat amb morts i armes i que es fes a la mar. Aleshores va ordenar arreglar la popa, hissar la vela i fer foc de fusta resinosa a la barca. El vent bufava des de la riba. Haki estava a punt de morir, o ja estava mort quan la gent el va posar al foc. El vaixell en flames va navegar cap al mar i va viure llarga la glĆ²ria de la mort d'en Haki. 

24.jpg

Halfdan negre

Rei de Vestfold

El rei Halfdan Ć©s un governant savi i just, amb pau als seus dominis i bona fortuna en tots els seus assumptes. La seva autosuficiĆØncia, basada en l'autosuficiĆØncia, li va permetre assolir el cim del poder i convertir-se en el que es va convertir: una llegenda. Amb el temps, aquest rei Halfdan havia tingut anys tan fĆØrtils com cap altre. La gent l'estimava tant que quan va morir i el seu cos va ser portat a Hringariki, on havia de ser enterrat, van venir nobles de Raumariki, Vestfold i Heidmerk i van demanar que se li permetĆ©s enterrar el cos al seu fylke. Creien que els donaria anys productius. El seu sobrenom el va rebre pel seu elegant cabell negre. 

26.jpg

Fjolnir

Rei de SuĆØcia

Fjƶlnir o Fjolner, fill d'Ingvi-Freyr, va governar els suecs i la riquesa d'Uppsala. Era poderĆ³s, i sota ell regnava la prosperitat i la pau. A Hledr el governant era Frodi Peacemaker. Fjolner i Frodi es van visitar i eren amics. Una vegada va anar a veure en Frodi a Selong, on es van fer els preparatius per a una gran festa i es van cridar convidats de tots els paĆÆsos. Frodi tĆ© una cambra espaiosa. Hi ha una banyera enorme, de l'alƧada de molts colzes i subjecta amb grans troncs. Estava al rebost, i hi havia un Ć tic a sobre, i no hi havia terra a les golfes, aixĆ­ que s'abocava directament a la banyera i estava ple de mel. Era una beguda molt forta. Fjolner i els seus homes van passar la nit a l'Ć tic veĆ­. A la nit Fjolner va sortir a la galeria per necessitat corporal. Estava adormit i borratxo mort. Tornant a on dormia, va caminar per la galeria i va entrar en una altra porta, hi va ensopegar, va caure dins d'una tina de mel i es va ofegar.       

28_edited.jpg

Dyggve

Rei de SuĆØcia

Dyggve, fill de Domar, va governar el paĆ­s desprĆ©s d'ell. No se sap res d'ell excepte que va morir de mort natural. La seva mare era Drott, la filla del rei Danp, fill de Rig, que primer va ser anomenat "Rei" en danĆØs. Els seus parents d'aquella ĆØpoca sempre havien considerat el tĆ­tol de rei com el mĆ©s alt. Dyggve va ser el primer dels seus parents anomenat King. Abans eren anomenats "drottins" i les seves dones - "drottings". Cadascun d'ells tambĆ© s'anomenava Yngve o Ynguni, i tots junts: els Yngling. Drott era la germana del rei Dan Proud, de qui porta el nom de Dinamarca.

30.jpg

Svase

Rei Sami

A la Heimskringla, el rei de FinlĆ ndia Svase. Es diu que el finlandĆØs es va casar amb la seva filla Snaefried amb el rei Harald Finehair de Noruega. Tradicionalment sĆ³n nĆ²mades a l'interior muntanyĆ³s i boscĆ³s de l'alta EscandinĆ via que pastoreen rens.

31.jpg

Bjorn Ironside

Rei de Kattegat

Bjorn Ironside era el segon fill d'Aslaug i Ragnar, que era un famĆ³s rei i conqueridor. El jove es distingia per una ment inquisitiva, determinaciĆ³ i coratge especials, amb ganes de seguir els passos del seu pare i convertir-se en un guerrer fort, un lĆ­der meravellĆ³s, obrint noves terres a la gent, explorant paĆÆsos llunyans. Es va convertir en rei de SuĆØcia i fundador de la dinastia Munsjƶ. El sobrenom s'associa amb l'armadura metĆ lĀ·lica capturada que portava Bjorn a la batalla. 

33_edited.jpg

Erik Bloodaxe

Rei de Noruega

Eric Bloodaxe (nĆ²rdic antic: EirĆ­kr blĆ³Ć°Ćøx,  Eric 1 va ser el segon rei de Noruega, el fill gran d'Harald Fairhair. Entre els seus nombrosos descendents, va ser en Eric on Harald va veure el seu successor. L'hereu alt, guapo i valent havia de continuar la tasca del seu pare d'unir les terres noruegues i enfortir el Regne.

36.jpg

Oleg profĆØtic

PrĆ­ncep Varang

Segons la llegenda, els sacerdots pagans van profetitzar que Oleg prendria la mort del seu semental. Per desafiar les profecies, va enviar el cavall. Molts anys desprƩs va preguntar on era el seu cavall i li van dir que havia mort. Va demanar veure les restes i el van portar al lloc on hi havia els ossos. Quan va tocar el crani del cavall amb la seva bota, una serp es va lliscar del crani i el va mossegar. Oleg va morir, complint aixƭ la profecia.

38_edited.jpg

Airisto Rei MettƤla

Rei Airisto

El rei Airisto Jouna MettƤla va viure entre 840 i 900. Les batalles a MettƤla van tenir lloc mĆ©s cap a RĆŗssia. PerĆ² sagues que feia uns 1,90 d'alƧada per a la seva ĆØpoca. El creixement normal en aquell moment era d'1,75. Airisto va ser un lloc intocable en el seu temps, perquĆØ molts no volien perdre homes per resistir el rei de FinlĆ ndia.

39_edited.jpg

Saaremaa Rei Yalde

Rei Yalde

El rei de Saaremaa, Yalde, va estar al poder des del 950 fins al 990. A la saga, s'ha dit que es va guanyar la seva fama guanyant la batalla amb els suecs a Saaremaa. I a partir d'aquĆ­ hi havia pau amb els vĆ­kings del nord. TambĆ© va comenƧar a produir i vendre espases per als vĆ­kings.  

 

ā€‹

s.

1.jpg

Leif Erikson

Explorer from Iceland

Leif Erikson was a Norwegian explorer from Iceland. Leif was a Norwegian Viking who is best known for being the undisputed first Viking (European) to enter North America with his team. Leif was the son of Erik Punas, King of Denmark, who founded the first Viking settlement in Greenland. Leif's life reputation is mostly the first Norwegian expedition to Newfoundland and its environs in modern Canada. Here he discovered, among other things, the grapes that inspired the name of the Vikings in the region of Vinland. Leif was the chosen hero of many Scandinavians who emigrated to North America. around that time and who has been given their day in the United States

(Leif Erikson Day, 9 October).

ā€‹

ā€‹

bottom of page